Text i fotos: Raúl Rubio
Potser siga per això; l’esquizofrènia, vull dir, en la que a vegades pareix viure la Vall. Per tindre dues festes patronals, dos equips de futbol… Es a dir: dos pobles en un.
I ara, també, dues festes de Carnestoltes: l’oficial, que ací protagonitzen quasi exclusivament xiquets; i l’altra, l’adulta, la de Peluts Productions, que el passat dissabte es varen pujar a l’escenari de l’Edifici Cultural Leopoldo Peñarroja en un concert benèfic en el que es varen recaptar 4.805 euros per a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer.
Recorda a una xirigota, amb altre tipus de música, però mantenint l’essència: desmesura i crítica abans de donar pas a la introspecció de la Pasqua.

No, no es tracta d’un producte per a tots el públics: barreja temes d’ironia amb altres on la subtilesa no és precisament la protagonista. Però és un dia diferent, on es poden dir sobre un escenari aquelles coses que es comenten al carrer o a la barra d’un bar.
Em crida especialment l’atenció la part política, perquè els nostres representants públics (sí, els mateixos que en lloc de debatre es barallen com a xiquets al pati d’un col·legi, dia sí, dia també) accepten amb un somriure (potser fals, però somriure) la crítica més ferotge. Política, festes (es a dir, bous) i forces vives (com ara l’Església) al punt de mira.
Tal volta siga perquè les eleccions estan al caure, o perquè pensen que això millora la seua imatge, que els fa més propers… o inclús que a alguns polítics el faça gràcia de veres. Potser no res canviarà, però la crítica sempre ha de tindre un espai.
Esta és la galeria fotogràfica que hem preparat del concert de Peluts.

Raúl eres un artista!!!!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gracias Marga
Me gustaMe gusta